Categories
Cultura japonesa

Funazushi

Funazushi

La Cristina (moltes gràcies!!) ens ha fet arribar aquest article sobre un tipus molt concret de sushi, el funazushi. Us explicarem d’on prové i quina particularitat presenta.

.

.

.

.

 

.

.

El sushi que coneixem avui dia i que s’ha fet tan famòs arreu del món, no va aparèixer al Japó fins al segle XIX. Per a explicar d’on prové el funazushi, ens caldrà remuntar-nos als orígens…

La paraula sushi originàriament significa «peix fermentat», i ja apareixen referències a aquest menjar en escriptures japoneses del segle VII. Fa mil anys, o sigui cap al segle XI, va arribar al Japó un mètode de conservació xinès anomenat narezushi. D’aquesta manera va nèixer el primer sushi, el nare sushi. Consistia en farcir el peix amb arròs abans de fermentar-lo. El procés de fermentació durava dos mesos, però a vegades es consumia abans d’acabar la fermentació. Quan es donava aquest cas, s’anomenava nama nare sushi, o sigui, nare sushi cru.

La prefectura de Shiga, situada a l’est de Kioto, va crear el funazushi a partir del nare sushi. Tal com ha passat amb d’altres productes, com els umeboshi (prunes japoneses fermentades) o el natto (llavors de soja fermentades), el funazushi (o funa sushi) es va convertir en una delicatessen nacional que es podia menjar tot l’any gràcies al seu procés de conservació.

Carassius auratus grandoculis
Font: http://www.fishbase.us

El peix que s’utilitza per al funazushi és un tipus de carpa (carassius auratus grandoculis) que es troba al llac Biwa, un llac proper a la ciutat de Kioto que segurament us sonarà per la seva menció en diverses obres de manga, a banda que es tracta del llac més gran de l’arxipèlag nipó.

Per a preparar aquest peix, cal netejar-lo deixant intactes els ovaris i curar-lo amb sal, entre un mes i dos anys. Passat aquest temps,se li treu la sal i s’aireja el peix. Llavors la carpa ja està preparada per a posar-la en un barril de fusta anomenat ito daru, amb capes alternes d’arròs cuit. Per crear el buit, se li posen grans pedres sobre del barril. Es deixa fermentar de sis mesos a un any. Quan acaba aquesta fermentació, es renta el peix per treure-li l’arròs i ja està llest per menjar. No s’acompanya amb porcions d’arròs, com amb el sushi actual, sino que es pot servir en sopa, fregit per a tempura o servit en té verd (en aquest darrer cas s’anomena ochazuke). Com és natural amb processos d’aquest estil, el funazushi té un olor agre i un gust molt fort, comparable potser a la intensitat del formatge blau.

Al arribar el segle XIX, el peix fresc era més fàcil d’aconseguir i així va aparèixer el sushi a l’estil Edo, que s’ha anat modernitzant fins al sushi que tots coneixem. Actualment el funazushi només es fa a la prefectura de Shiga i és una raresa gastronòmica que només els més valents s’atreveixen a tastar.

Així doncs, si sou dels que us agraden els gustos forts i intensos, no perdeu l’ocasió de degustar aquest producte tan específic i curiós si visiteu la prefectura de Shiga. Bon profit!

 

Font imatges (excepte especificat): Primitive Funa-zushi. The Horrid Roots of Modern sushi. Metro Jacksonville. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *