Categories
Cultura japonesa

La llengua japonesa (part 1)

Fins ara us hem donat a conèixer diversos aspectes de la cultura japonesa, però mai us hem parlat de la seva llengua… fins avui. Segurament a molts us sonen les paraules hiragana i katakana, i probablement sabreu què són. Però, sabeu d’on va sorgir l’idioma del Japó? O com es diu “llengua japonesa” en japonès? Què és onyomi i kunyomi o qui va inventar els kanjis? Doncs si teniu ganes de saber totes les respostes, intentarem contestar-les en aquesta petita sèrie d’articles.

Començarem per la part “fàcil”, la que més gent ja sap. Per a escriure la llengua japonesa  es combinen 3 sistemes diferents: kanjis, hiragana i katakana. Pels que aneu despistats us expliquem què són:

.

Kanji: són uns caràcters d’origen xinès que representen diferents conceptes, ja siguin físics o abstractres. En japonès, les arrels o lexemes de les paraules s’escriuen en kanji. Per posar un exemple, la paraula menjar (verb, en català) està formada pel lexema “menj-” i el morfema “-ar”, però canviant el morfema podem formar paraules de la mateixa família o que indiquin diferents temps verbals “-dor”, “-ava”, “-arem”. Doncs en japonès, el “menj-” s’escriuria en kanji.

.

Hiragana: és un sil·labari que serveix per escriure qualsevol paraula japonesa. És el primer que aprenen els nens japonesos a les escoles, i a mida que es van fent grans, van substituint el hiragana de les arrels de les paraules pel kanji corresponent. Seguint amb l’exemple anterior, “-ar”, “-ador”, “-ava”, “-arem” s’escriurien en hiragana.

Vegem-ho en imatges:

Esquerra: Kanji de "menj-" / Dreta: El verb "menjar", escrit com una combinació de kanji i hiragana. Pels que tingueu curiositat, es llegeix "taberu".

.

Katakana: és un altre sil·labari, però té una particularitat: s’utilitza per escriure mots no japonesos. Per tant, els anglicismes que el japonès ha adoptat, els noms de les persones no japoneses, els noms del països… Tot això s’escriuria en katakana.

Per referir-nos a les lletres (síl·labes) del hiragana o katakana, parlarem de kana.

Atenció! Tots els kana tenen alguna vocal. L’única excepció és “n”. Per això, a l’escriure el vostre nom en japonès (sempre en katakana), poden aparèixer sorpreses. Per exemple:

Pau:  2 kana: pa – u

Marta: 3 kana: ma – ru – ta

Ramon:  3 kana: ra – mo – n

Cristina:  5 kana: ku – ri – su – ti – na

.

.

Rômaji: És la transcripció al nostre alfabet de les paraules japoneses. Així encara és més fàcil llegir japonès! Per tant doncs, sobre aquestes línies “pau”, “maruta”, “ramon” i “kurisutina” són la versió en rômaji de les paraules de la imatge de la dreta. Quina sort que tenim que es pugui fer això, oi?

.

Okurigana: És la combinació de kanji i hiragana, per tant, és com estan escrites la majoria de les paraules.

.

Furigana: Segurament, llegint manga, haureu vist moltes vegades que damunt dels kanji, hi ha unes lletres més petites. Aquestes lletres més petites estan escrites en hiragana, i serveixen perquè els nens o la gent amb pocs coneixements de kanji, sàpiguen llegir-lo.

Seguint amb l’exemple del verb menjar:

Resum fins aquí

Així doncs, si voleu aprendre japonès, és imprescindible començar pel hiragana i el katakana, així podreu escriure TOTES les paraules de l’idioma, tant les japoneses com les estrangeres, inclòs el vostre nom. Les lletres/síl·labes que formen aquests 2 sil·labaris s’anomenen kana. Alhora, tots els kana i per tant totes les paraules, es poden transcriure en el nostre alfabet, cosa que es diu rômaji. A mesura que aneu aprenent kanji, podreu substituir les arrels lexèmiques de les paraules pel seu kanji corresponent; Per tant doncs, les escriureu combinant kanji i hiragana, que se’n diu okurigana, i és el que més sovint us trobareu en japonès escrit. I per recordar la lectura d’un kanji, tenim el furigana, que són unes lletres petitones escrites en hiragana damunt dels kanji, que ens “xivaran” com es llegeix.

.

Nihongo o Kokugo?

La pregunta típica, com és diu “llengua japonesa” en japonès? Doncs bé, sobre aquest tema hi ha una mica de controvèrsia. Generalment sentireu a dir que és “nihongo” o “nippongo” (literalment, “llengua del Japó”). Però al Japó, no en diuen així, sinó “kokugo” (literalment “llengua nacional”). Per tant, nosaltres, els estrangers, estudiem “nihongo”. Però els japonesos, a l’escola, de la seva llengua en diuen “kokugo”. És evident que estem parlant del mateix concepte, però té unes certes connotacions nacionalistes. Molts consideren que no s’hauria de fer aquesta distinció i que s’hauria d’utilitzar una sola paraula. Però que sapigueu que existeix.

.

Us deixem per acabar amb unes taules on podeu veure els sil·labaris hiragana i katakana. Que sapigueu que a partir dels kana d’aquestes taules es poden fer altres sons derivats, però no hi entrarem (a no ser que ens demaneu el contrari, és clar).

El pròxim dia aprofundirem una mica més en l’estructura de la llengua japonesa, i us demostrarem que en certs aspectes, el japonès és molt més fàcil que el català o el castellà. No us ho perdeu!

Taula dels 46 sons bàsics del hiragana
Taula dels 46 sons bàsics del katakana

.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *