Categories
Anàlisis

Wataru 4 x 2: Cherish i PxP

Aprofitant que fa uns dies vam publicar l’entrevista i reportatge a Wataru Yoshizumi, hem volgut fer un anàlisi de dues de les seves obres més recents aquí al nostre país: Cherish i PxP. Totes dues són de Planeta de Agostini i d’un únic volum, i com és habitual en aquesta autora, dirigides a públic femení (shôjo manga). Si voleu saber més  sobre aquestes històries romàntiques…

Cherish 

Va veure la llum al Japó l’any 2006, i és una història bastant més adulta del que ens té acostumats aquesta autora. Tracta sobre una noia, la Chihiro, que acaba d’entrar a la universitat. La seva família és una mica peculiar, tal com se’ns revela des de la primera pàgina, i és que la seva mare va morir quan ella era molt petita, i l’ha criat l’antic company de pis de la mare, en Taku, que és gay, i el seu company, en Rei.

A la Chihiro li agraden molt les pel·lícules i s’uneix a un Cercle de Cinema de la universitat, on casualment, també s’hi apunta en Tsuda, el seu antic xicot de l’institut, amb qui va tenir una gran decepció, ja que no acceptava la família d’ella. El final no sorprèn a ningú coneixent el tarannà de l’autora… Només us direm que apart d’aquesta trama n’hi ha una altra de secundària que afecta en Taku i el seu company.

És una història ben acabada tot i ser tan curta (100 pàgines). El que destaca més en l’aspecte gràfic és que els personatges principals estan dibuixats de forma molt detallada, especialment la Chihiro (amb un nivell de detall impressionant de la seva roba i els seus complements), que varien molt al llarg de la trama, mentre que els personatges secundaris (com els companys del grup de cinema) amb prou feines queda clar quina cara fan. En quant als diàlegs, si bé alguna frase potser és una mica absurda, en general són creïbles i coherents.

Happiness

En el mateix tom hi ha una altra historieta, “Happiness”, de poc menys de 80 pàgines. Deixant de banda que els protagonistes masculins de la història anterior i aquesta són gairebé calcats, en aquest segon cas, l’Akatsu, un noi que treballa en una editorial, es fixa en una noia que treballa en una empresa s’il·lustracions, que és mare soltera. Aconseguirà que li faci cas?

En aquesta ocasió tots els personatges estan força més ben definits a nivell gràfic, tot i que de nou crida l’atenció el variat vestuari de la protagonista femenina. Algun diàleg una mica agafat pels pèls potser, i alguna situació bastant absurda i exagerada, però per altra banda té tocs d’humor, a diferència de Cherish, que era força més dramàtica, cosa que la fa entretinguda.

 

PxP

Es va publicar al Japó entre l’abril del 2006 i l’estiu del 2007. En aquest cas ens tornem a situar a l’adolescència i en l’ambient d’un institut. Resulta que hi ha un lladre a l’institut anomenat P que es dedica a robar coses sense valor material… i accepta encàrrecs! Ningú sap qui és, però el Consell d’Alumnes (encapçalat per en Daiki Tomotoshi i la Ruri Himeno) sospita que es tracta d’un noi tremendament intel·ligent a qui tothom anomena Professor. És ell realment el responsable? Li causarà algun problema a P algun dels seus robatoris? Grans dosis de sucre i una noia decidida i amb molta iniciativa que fa anar de cul a més d’un. 

En les 127 pàgines de la trama, s’han concentrat diversos tòpics que tot plegat fan la història massa increïble: invents contra situacions difícils, rols de gènere invertit (la noia és la força física i el noi l’estratega), els lladres de guant blanc, passadissos secrets, la “lluita contra els dolents”… I tot sense perdre el glamour. Potser una mica massa… Molts diàlegs que no s’aguanten per enlloc i comportaments contradictoris dels personatges. Molt diferent a l’estil de Cherish, sense dubte. Recomanat a adolescents enamorades.

Baby it’s you

El tom de PxP  inclou una altra història, de 52 pàgines, en la meva opinió molt millor que la primera perquè permet descobrir l’existència d’un tipus d’espectacle relativament poc conegut: el Takarazuka. La protagonista d’aquesta trama és la Kumi, una noia molt esportista (juga al voleibol) i atractiva, que s’ha enamorat del seu professor de mates i alhora responsable del club de volei, i semblava que era mutu. Una seva amiga li demana que sigui la top masculina en la representació de faltaka (fals takarazuka) d’enguany. El takarazuka és una mena de teatre, que pot estar basat en el cant o bé en la dansa, i amb la peculiaritat que tots els papers són interpretats per noies, fins i tot els masculins. (Vindria a ser en certa manera com el Kabuki, però al revés, ja que en el kabuki tots els papers els fan homes). Ella finalment accepta i haurà d’aprendre la representació de mans d’una noia molt maca que sembla que també té una relació especial amb el professor de mates. S’acabaran tirant els plats pel cap o aconseguiran fer la funció? I què passarà amb el professor? Tot i ser clarament per a adolescents, m’ha semblat una mica més adulta que PxP, i amb un argument més sòlid. Hi ha només una escena una mica agafada pels pèls, però la resta és molt coherent, tot i que es nota que va enfocada a un públic més jove que Cherish. “Baby it’s you” va ser publicada al Japó l’any 2005.

..

Les dades:

.

  • Cherish
    • Guió i dibuix: Wataru Yoshizumi
    • Publicat per: Planeta de Agostini.
    • Format: Llibre rústica.
    • Volum únic. 192 pàgines. Blanc i negre.
    • Preu: 7,95 €

.

  • PxP
    • Guió i dibuix: Wataru Yoshizumi
    • Publicat per: Planeta de Agostini.
    • Format: Llibre rústica.
    • Volum únic. 184 pàgines. Blanc i negre
    • Preu: 7,95 €.

 

Si llegiu algun d’aquests toms i voleu comentar-los, estarem encantats de sentir les vostres opinions.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *