Arrel de l’entrevista que li vam poder fer al Saló del Manga 2010 i amb les dades de preguntes de la presentació de novetats de Planeta, plantegem un reportatge per conèixer una mica més de prop a una autora que ha tingut una forta incidència al nostre país gràcies al seu manga Marmalade Boy.
Wataru Yoshizumi va venir al Saló per presentar la seva obra Spicy Pink. A continuació entrevista i conversa en un 2 x 1.
.
Entrevista zonajaponesa.com a Wataru Yoshizumi
Com vas començar a dibuixar en el món del manga? –sabem que són preguntes que fa tothom, però són les de rigor. ( riuen)
Des de petita m’ha agradat molt el manga i fins i tot dibuixava en el paper amb llapis, sense entintar. En el meu primer any de la universitat vaig presentar un treball a un concurs i vaig guanyar. A partir d’aquí va ser el meu debut i em vaig començar a dedicar professionalment a dibuixar manga.
Al començar, quines van ser les seves primeres influències?
No sabria què contestar… a Japó la cultura del manga està molt arrelada i totes les nenes, des de petites, llegim molts manga i moltes sabem dibuixar. Aleshores no és com en altres països on hi ha menys cultura de manga, que de cop apareix un autor/a que marca tendències… jo he crescut amb el manga i les meves influències potser són tant antigues que no sabria dir quines van ser… segurament tot el que vaig llegir en la meva infància i tot el que he anat veient fins al moment podríem dir que m’ha influenciat.
Potser una gran influència de la seva generació va ser Osamu Tezuka?
El mestre Tezuka … En la seva època la seva animació i el seu manga estava molt al dia i el seu estil és shonen. Directament no deu haver tingut influència però crec que forma part de totes les influències que vaig rebre.
I perquè et vas decantar cap al shojo? Perquè t’agradava de petita? Perquè vas pensar que amb aquest gènere narratiu podies explicar el que volies?…
És una pregunta força complicada…crec que va ser perquè de petita ja el llegia, era un gènere que m’agrada i va ser una forma natural de decantar-me pel shojo. Realment no és que jo em fés mangaka perquè tenia històries per explicar sinó que em vaig fer mangaka perquè volia crear manga… tenia moltes històries per explicar però no va ser el motiu pel qual em vaig decidir a ser mangaka.
Eres conscient de l’èxit que havia assolit a Espanya el manga Marmalade Boy. Com vas rebre aquest èxit? Havies estat mai a Catalunya i Espanya?
És la segona vegada que he vingut a Espanya. En aquell moment, quan estava tenint l’èxit a Espanya, no em va arribar cap informació.
Però suposem que amb relació amb l’editorial, potser si que, a mesura que s’anaven publicant les teves obres, tenies idea de la repercussió internacional…
Des de l’editorial em diuen a quins països es publica, però la informació de quant es ven i l’èxit que té no em sol arribar.
De totes maneres si que m’havia arribat que a Espanya havia tingut un èxit especial, les editorials m’havien enviat fotos, sabia que havien fet diferents formats m’havia informat una mica però des de molt lluny. Ha estat ara, quan he arribat aquí que m’he adonat de la importància del meu manga.
Quina opinió et mereix l’anime? Ja que aquí el que és el que va arribar primer…
Parlant de Marmalade boy… em sembla interessant que les meves obres es passin a formats diferents i va ser molt divertit veure el procés de com passaven a moure’s i parlar. Estic contenta que es facin anime de les meves obres.
Segueixes llegint manga actualment? Recomanes algun autor?
Rebo les revistes de Shueisha i d’altres editorials, busco moments per poder llegir i mirar el que es fa, però lo cert és que tinc tanta feina que pràcticament no puc assentar-me i llegir i gaudir manga en tranquil·litat. I de tots els manga que es fan actualment, el que més m’agrada és… n’hi ha tants… que no sabria quin dir…
Potser alguna autora?
També és difícil, però m’agraden els que fa la meva amiga Ai Yazawa.
Normalment, malgrat sigui dificil de triar, sempre hi ha alguna obra que tens un especial efecte… de quina es tracta?
És cert és difícil dir quina és la que m’agrada més, perquè en totes t’hi volques i hi treballes molt, però si que és cert que Marmalade Boy és potser el més especial perquè va ser el primer que se li van fer molts complements, va tenir l’animació, edició de luxe i també el llibre d’il·lustracions… és per això que potser és el que més mantinc en els meus records.
Malauradament encara no hem pogut llegir la teva última obra… no obstant ens en podries fer cinc cèntims?
Spicy Pink… Aquest manga, a diferencia dels anteriors, és una mica més adult i la protagonista és una mangaka. No és que jo o cap de les meves amigues hagi servit de model per fer-lo, però reflexa molt bé la vida d’una mangaka a Japó i les meves amigues s’ho han passat molt bé llegint-lo. Crec que pot ser una obra que pot gaudir molta gent.
Moltes gràcies per haver-nos atès
A vosaltres.
.a
Presentació de Planeta
La presentació havia de constar d’una primera part (un quart d’hora aprox.) de preguntes a l’ autora Wataru Yoshizumi, i després parlar de les seves novetats. Però, és clar, amb una convidada amb tants fans, això va ser impossible: tothom tenia preguntes per a ella.
La mangaka va ser molt amable contestant a tothom, malgrat la seva insistència a que no li fessin fotografies ni preguntes sobre la seva vida privada.
Sens dubte, Marmalade Boy és un manga que ha marcat a tota una generació, ja que la majoria de preguntes que va rebre Wataru Yoshizumi, giraven al voltant d’aquesta sèrie.
– Sobre el fet de continuar amb Marmalade Boy, ella assegura que ja va explicar tot el que volia dir, així que (si no l’obliga l’editorial) no pensa fer cap continuació. I va dir que, si en lloc d’haver-la escrit fa int anys, ho fés ara, el fet que actualment hi hagi noves tecnologies que podrien permetre-li algun gir en la història (mòbils, xarxes socials…), no li faria variar l’argument ni el final.
També va dir que la versió d’anime que van fer de la seva obra li va agradar.
– Wataru Yoshizumi té fama per les seves històries d’adolescents. Ella admet que s’hi troba còmoda fent aquests manga, malgrat que quan li demanen obres una mica diferents també li agrada fer-les (encara que es preocupa per si no ho fa prou bé). Aquest seria el cas de Cheerish o d’Ultramaniac.
Cherish és una obra per a noies adultes i l’autora ha insinuat que no li importaria repetir l’experiència. Ultramaniac va ser el seu intent per acostar-se a la fantasia i malgrat que li va agradar fer-ho, li va costar molt i prefereix seguir amb les seves històries realistes.
– A la pregunta de si treballaria en algun videojoc, la mangaka va dir que cap empresa del sector li havia demanat, però que a ella li encantaria fer una història o disseny de personatges per a algun videojoc. Fins i tot va admetre que estava enganxada al Monster Hunter.
– També van sorgir moltes preguntes sobre el manga i els països fora del Japó. Quan Wataru Yoshizumi va començar la seva carrera com a mangaka, no s’exportava a l’estranger, però ara és conscient que les seves obres són conegudes i apreciades a d’altres països, això la fa sentir orgullosa i feliç.
– Quan Planeta la va convidar al Saló, l’autora savia que tenia molts fans espanyols, encara que en les sessions de signatures es va sorprendre força al veure la quantitat de nois que seguien les seves obres (al Japó hi ha pocs nois que la llegeixin).
Com a apunt, dir que durant el Saló, l’autora va concedir quatre sessions de signatures limitades i que les places s’esgotaven a primera hora del matí.
– Davant la pregunta de quina és l’obra que més estima, la mangaka no va donar noms: per a ella, totes les seves històries són especials, són com els seus fills. Per això, també, sempre hi ha un final feliç, no vol fer patir els seus personatges.
Malgrat l’advertiment sobre no fer-li preguntes de caire privat, va acabar parlant d’algunes coses al voltant de la seva vida personal.
· Va admetre que Spicy Pink (novetat del Saló), que parla sobre la vida d’una mangaka, no és una història autobiogràfica, malgrat que alguns detalls sí que els ha extret de la seva pròpia experiència o d’alguna amiga mangaka. També va comentar que li agradaria treballar en duet amb alguna d’aquestes amigues (ja ho ha fet en algun cas).
· Com a lectora de manga, llegeix obres d’altres autors, en especial de la seva amiga Ai Yazawa.
· Sempre té a mà una llibreta, on recull cada dia idees de tot tipus en vistes a futures històries.
· Per a l’autora, el primer pas per a crear un nou manga és pensar una història, després crear els personatges i desenvolupar la seva personalitat, que serà el més important.
– Segons ella, és una persona que es cansa aviat de fer el mateix, per això tendeix a fer històries bastant curtes.
També assegura que és lenta i mandrosa per a treballar, per la qual cosa les seves ajudants pateixen a l’acostar-se la data de lliurament d’una feina. Constantment li envien mails preguntant-li com va i ella acaba contestant: “Ho sento, no puc”.
– La mangaka acostuma a comentar sobre els salons on participa en les seccions personals de les revistes de manga, ha assegurat que farà un comentari sobre el nostre Saló del Manga a la revista núm. 24 de Margaret. Haurem d’estar atents!
Dedicatòria a “Marmalade Boy”
